En les ciutats amb història, com Vic, el paisatge urbà es construeix a partir de capes superposades: perfils d’edificis, carrers irregulars, restes de traçats antics i indicis de nous planejaments. Els carrers neixen del buit entre les cases i connecten els diferents punts de la ciutat, teixint recorreguts que articulen el moviment i la vida quotidiana al llarg del temps. En aquest context hi apareix un carrer singular: l’atzucac o cul-de-sac, un carreró sense sortida resultat de l’evolució i acumulació de capes urbanes. La instal·lació presenta la casa com a unitat mínima de formació de les ciutats. Un element que incorpora molts conceptes: refugi, llar, protecció, acollida, menjar, dormir. En definitiva, el que oferia l’Albergueria: la idea essencial de casa.
