L’encàrrec d’una instal·lació contemporània va derivar en una reflexió sobre la situació viscuda per la Covid i que encara perdura fins a dia d’avui. La necessitat de creure en alguna cosa ens va portar a fer una proposta conceptual molt contundent i alhora molt minimalista a nivell.
La recerca d’un símbol que ens portés a la reflexió ens va dur a la creu. Un element familiar, característic en la nostra cultura, fàcil de reconèixer i amb múltiples utilitats i aplicacions. Es generava d’aquesta manera un espai contemplatiu, en un entorn amb poc il·luminat, amb un únic element que flotava a l’espai.
L’espectador es va trobar davant una intervenció que els portava a fer la seva pròpia interpretació. La Fe en creure en alguna cosa, la que cada un de nosaltres vol creure i que necessita creure.
